Hem desterrat la mort del nostre dia a dia, i això sense saber les conseqüències que ens portaria. No vull dir que hem decidit canviar els rituals davant del defalliment d’un ser estimat. El que afirmo és que hem donat l’esquena a la mort, al patiment, a la pèrdua. Quines conseqüències es deriven d’aquesta decisió?…
La crisi actual, en el sentit ampli, recau en la victòria del tenir davant del ser. Així de senzill, així de complex. Hem triat el bàndol de l’acumulació, de la possessió, el bàndol que desperta l’enveja, la cobdícia, la competitivitat, en el lloc de l’esperit col·lectiu, el compartir coneixement i amor, el de voler conèixer-se…
“Tant malament estàs que has d’anar al psicòleg?”, “encara que vagis al psicòleg això no ho arreglaràs”, “fer teràpia creus que t’ajudarà? Jo no ho crec”, “penso que el que et passa amb unes pastilles ja ni hauria prou”, “és ell qui hauria d’anar a teràpia i no jo”… Qui no ha sentit en alguna…