“Tant malament estàs que has d’anar al psicòleg?”, “encara que vagis al psicòleg això no ho arreglaràs”, “fer teràpia creus que t’ajudarà? Jo no ho crec”, “penso que el que et passa amb unes pastilles ja ni hauria prou”, “és ell qui hauria d’anar a teràpia i no jo”… Qui no ha sentit en alguna ocasió alguna d’aquestes frases?
La decisió d’iniciar un procés terapèutic és complicada, una ha de ser valenta, sobretot quan es fa per primera vegada. Ser una persona valenta implica està disposada a enfrontar una situació que no agrada, una manera de veure’s, d’actuar, d’estar en el món, que provoca més disgustos que alegries. Aquesta decisió suposa un cost econòmic, plantejar-te preguntes difícils, passejar pels camins del dubte i mantenir un esforç sostingut. No obstant, el camí no es fa sol i aporta, amb el temps, un augment del benestar social, psicològic, físic i professional que no té efectes secundaris, i que perdura durant molt de temps.
Afortunadament, actualment l’estigma d’acudir a un/a professional de salut mental ha disminuït considerablement. No podia ser de cap altra manera, si tenim en compte que una de cada tres persones patiran alguna problemàtica de salut mental al llarg de la seva vida (OMS, 2019). Tanmateix, què està passat amb l’autoestima? El/la pacient segueix sentint-se culpable de patir malestar mental, de no haver-ne sabut prou, del sentiment d’inutilitat, de la falta de control sobre les emocions, de sentir-se perduda i de la corresponent vergonya de tot plegat. A vegades, el/la pacient acudeix a la consulta perquè vol aprofundir en l’autoconeixement aprofitant que es troba en una situació vital òptima.
El que és important recalcar és que sigui quina sigui la motivació per encetar la teràpia, aquesta és sempre benvinguda. Com deia la comunicadora Laia Mauri (Revista Núvol, juny 2023): avui he anat al psicòleg perquè necessitava un riure sorneguer que em fes tocar gespa. Toca gespa, toca terra, arrelar els peus a una realitat, a la teva realitat, a la realitat que et permet ser i estar amb un somriure.
Altres: Abusos, ruptures amoroses, crisis personals, desorientació, estrès, ansietat)